OMAC, ORQUESTRA DE MÚSIQUES D’ARREL DE CATALUNYA Obre L’edició 31 del DANSÀNEU 2022

La creació del Consell Cultural, l’any 1983, s’emmarca en el context d’augment, a Europa, des de la dècada dels vuitanta, de les perspectives de desenvolupament i promoció dels béns culturals. La iniciativa parteix, doncs, d’expectatives i experiències desplegades a diversos països europeus que troben, en l’espai aneuenc, terreny propici per a progressar. Aquesta subcomarca del Pallars Sobirà, amb identitat geogràfica i personalitat històrica pròpia, sofrí del 1936 ençà l’enorme trasbals social que suposà la guerra, una trista i lamentable recessió demogràfica —un degoteig constant, creixement negatiu fins als vuitanta— que delmà progressivament l’empenta humana dels pobles, completada per una esborronadora manca de serveis. Els anys setanta, la fusió administrativa del municipis aneuencs sembla encarar certerament els camins d’una qualitat necessària de vida per a aquesta zona muntanyenca: es progressa en l’àmbit docent, se solucionen poc a poc els dèficits en matèria de comunicacions, milloren subtancialment els serveis sanitaris. Any rere any, el turisme com a base econòmica ha anat desplaçant la tradicional economia agrícola i ramadera que amb l’entrada a la CEE va perdent força. És justament dins aquesta estructura que se superposa el projecte del Consell Cultural amb l’objectiu de potenciar i dinamitzar la terra d’Àneu, d’incidir-hi social i econòmicament.

Des de la seua creació, el Consell ha actuat com un vertader centre de gestió cultural tot dividint l’actuació en dues etapes complementàries: 1983-86, naixement, estructuració, definició legal i primeres activitats de difusió: jornades i actuacions d’animació sòcio-cultural diverses; 1986-endavant, consolidadió i creació dels projectes culturals entorn del patrimoni: documental, natural, etnològic, arquitectònic, arqueològic i popular. El resultat d’aquesta política cultural, que s’ha vist amplament recolzada des de la base popular i els municipis aneuencs, ha afavorit la creació de llocs de treball. Aquesta tasca de dinamització cultural s’ha vist reconeguda doblement amb la concessió del Premi Nacional de Cultura Popular, el 1991 per al Consell Cultural i el 1994 per a l’Ecomuseu. Entre les diverses infrastructures i fites culturals, ha propiciat la creació de l’Arxiu Històric de les Valls d’Àneu el 1985, l’Escola de Natura de les Valls d’Àneu, el 1987, L’Ecomuseu de les Valls d’Àneu el 1988, Dansàneu, el 1991, Les Trobades d’Escriptors el 1994.

Les actuacions del Consell s’han adreçat també a d’altres àmbits culturals: patrimoni popular com la festa dels Veïnats d’Esterri o la de les Falles d’Isil per les quals va aconseguir, de la Generalitat de Catalunya, el reconeixement com a Festa d’Interès Nacional, l’única de les terres de Ponent; patrimoni arquitectònic, recuperació de l’espadanya de Sant Joan d’Isil o l’adequació interior i exterior de santa Maria d’Àneu; patrimoni artístic i mobiliar: la recuperació dels retaules de Son, Jou, Sorpe i la talles romàniques de la Mare de Déu de les Neus d’Àrreu i de Sant Pere de Sorpe; patrimoni arqueològic: la descoberta de la necròplis d’Alós i, especialment, els treball de recuperació del Conjunt arqueològic de València d’Àneu.

L’any 1986, el Consell coordina els tràmits per a l’obtenció dels escuts heràldics dels municipis aneuencs aprovats pels consistoris que també consensuarien la proposta del Consell per a l’escut i bandera d’Àneu. Malgrat ésser, les valls d’Àneu, una unitat geogràfica i que fins a les darreries del segle XVIII mantindria la seua estructura política i eclesiàstica, mai no havia comptat amb escut i bandera pròpia.

L’any 1990 s’encetaven les activitats de difusió pròpies amb la publicació de la revistaÀrnica, els Quaderns del Consell i de l‘Ecomuseu, els Petits Quaderns del Consell i la Memòria fotogràfica de les falles d’Isil, de Pere Català Roca. El Consell ha col·laborat també en publicacions diverses adscrites a les activitats desplegades: els cinc volums de les Trobades d’Escriptors al Pirineu; les Respostes de les valls d’Àneu al qüestionari de Zamora; Aquesta nit encenem falles i l’edició facsímil de La Vall d’Àneu de Joaquim Morelló.