“22ª TROBADA GEGANTS i BESTIARI DE LES FESTES DE SANT MATIES”. Diumenge 14 de maig de 2017

. A partir de 2/4 de 10 del matí, a la Muralla de Sant Francesc (davant Mercat Central),

Arribada dels grups convidats i Plantada.

Colles convidades:

Geganters i Grallers de Cervera.

El Grup de Geganters de Cervera –Segarra– es va formar per la cercavila de la Festa Major de 1981. Disposem de 3 parelles de gegants: Guillem i Almodis (1948), Nasa Tabaco i Roger de Fonollar (1991) i els Fantasmes de l’Aquelarre (1997). També tenim 2 gegantons: Joan Balaguer i Magdalena de Montclar (2007); 13 capgrossos i 2 cavallets.

                                                                                Joan Balaguer i Magdalena de Montclar

                                                                                                    Guillem i Almodis.

Amics Dels Gegants Montblanc

L‘entitat “Amics dels Gegants” de Montblanc  –Conca de Barberà -, fou creada per un grup de joves de la població l’any 1994. El 20 d’agost d’aquest any va tenir lloc la presentació i el bateig dels Gegants: Maties i Montserrat (parella de catalans), que corresponen al nom del patró de la Ducal Vila i la patrona del Barri de Montserrat.

El 27 d’abril de 1996, s’estrenava el Gegantó Marc, que és un manotes portat pels nens i les dones. El setembre de 1997, surgia el grup de grallers, el qual acompanya musicalment als Gegants en totes les seves actuacions. El 15 d’agost de 1999 un nou Gegant, en Vinyols, entrava a la Colla, en commemoració del cinquè aniversari, representant així un graller-geganter de la nostra Colla.

Finalment, el 10 de maig de 2008, s’estrenen uns Nous Gegants representatius del passat medieval de la Vila, els Veguers de Montblanc “Pere Berenguer de Vilafranca i Arsenda”  (fundadors de Montblanc l’any 1.163).

No obstant, el nostre patrimoni més antic són els Nans, que daten de l’any 1947 i són: el Guàrdia, el Follet, el Pallasso, el Torero, el Negruto i la Gitana.

Durant aquests anys d’activitat, hem realitzat més de 600 sortides per la major part de Catalunya, i també a Aragó, País Valencià, Zamora, Múrcia, Castella, Illes Balears, Madrid, Burgos, Galícia, Principat d’Andorra, Portugal, França, Regne Unit, Suècia, Alemanya, Estònia, Holanda, Polònia, Itàlia i Romania.

Hem organitzat dinou trobades de gegants a la Vila de Montblanc, i el repte més important, la celebració de la “XXI Ciutat Gegantera de Catalunya 2006″, amb una participació récord de 229 colles.

                                                                                 L’ÀLIGA, EL DRAC, L’ALIGOT i EL DRAC PETIT DE MONTBLANC

GEGANTS DEL POBLE NOU DE MANRESA (Bages)

Manresa –Bages–

L’any 1995 en substitució dels  Gegants  Pepet i la Pepeta, vàrem construir una parella de Gegants mes lleugers, que son en Josep i  la Josefina, també representen l’ofici mes antic del nostre Barri, la Pagesia.

Aquest Gegants fan de 15 a 20 sortides l’any, també tenen ball propi  i  varies quereografies.

                                                                                                        Josep i Josefina

ELS GEGANTS DE LES FONTS

Som una petita colla de barri, entre dos grans municipis, Terrassa i Sant Quirze, potser no som una colla amb molta afluencia de personal, però això no treu que disfrutem, que ens ho passem molt bé! Som més aviat una colla familiar, el quals entre tots ens coneixem! i Treiem els nostres gegants a Ballar a Plaça!

ELS GEGANTS NEOLÍTICS DE L’ESPLUGA DE FRANCOLÍ

Els gegants de l’Espluga tenen gairebé 65 anys d’història. S’anomen Ponç Hug de Cervera, i Beatriu bescomtessa de Bas, i representen els comtes de Cervera, fundadors de l’Espluga de Francolí, a qui el comte de Barcelona, Ramon Berenguer IV els entregà la Carta de Població i els encarregà construïr a la zona una fortalesa i celebrar-hi mercat. Els Geganters de l’Espluga de Francolí s’encarreguen de potenciar la tradició catalana dels gegants, que a les diverses festes, aporten la solemnitat i l’alegria necessària. Els gegants de l’Espluga van acompanyats per 14 nanos, uns capgrossos que representen diversos personatges de l’imaginari general. Els gegants i els nanos actuals van arribar a l’Espluga de Francolí l’any 1944 des del taller l’Ingenio (Barcelona).

EL GEGANT GORG  (Pes: 36 Kg. / Alçada: 3,55 m.)

El gegant representa el riu Francolí, per tant, la continuïtat de la vida, de la comunitat, el progrés, l’esforç per continuar endavant malgrat els entrebancs. Els homes feien que la vida de la comunitat fluís, com ho fa el riu en el seu entorn. En Gorg té 24 anys, i és un dels homes forts de la comunitat. Se sent identificat amb el riu. L’home es dedica a la caça, a la pesca, a la ramaderia i també ocasionalment a la recol·lecció. Per això porta tantes pells dels animals morts per l’arma que porta a la mà, feta amb fusta de freixe i làmines de sílex. Es tapa les cames amb una roba teixida bastament. Del coll li penja una capa de pell de senglar. A la mà porta una petita destral de pedra polida emmanegada. Del lligam de la capa hi pengen uns ullals de senglar, per apartar els mals esperits. Alhora, els ullals compleixen la funció de símbol fàl·lic masculí: l’home és el riu, el que entra dins la cova, i genera la nova comunitat, crea la vida dins la cova. La seva vida està dibuixada a la pell aspra del seu cos, amb les marques de la dura vida. Els homes es dedicaven a la caça, a la pesca, a la ramaderia i també ocasionalment a la recol·lecció. Per tant, la vestimenta està feta amb la pell dels animals morts per l’arma que porta a la mà, però també porta roba teixida, ja que al neolític va néixer l’agricultura i la ramaderia, i a partir d’aquí, l’elaboració de productes.

LA GEGANTA SPLUC (Pes: 40 Kg. / Alçada: 3,40 m.)
La geganta representa la cova, que neix gràcies al riu. L’Spluc ha viscut 22 primaveres, i forma part de la primera comunitat que habita permanentment aquesta cova. Ha passat per durs moments en la vida. Pensa que la cova els protegeix a ells com ella ha de protegir al seu cinquè fill, el segon que de moment es manté viu. De la cova en neix el riu, i d’ella en neixen els infants. L’infant, agafat amb el braç esquerre només pensa en l’ànsia de l’aliment, que fàcilment busca al pit descobert de la seva mare. Porta el tòrax destapat, però sobre l’espatlla dreta hi reposa una pell d’animal. De cintura avall porta una roba en forma de faldilla, teixida bastament.  Del coll penja un collar de petxines que ha portat del mar tot seguint el curs del Francolí fins la desembocadura, i que representen la femenitat. La dona representa la cultura, l’educació, el coneixement. Porta un cabàs herbes i plantes medicinals, fruits del bosc i cereals de la collita. Fa pocs anys que els humans han descobert l’agricultura i la ramaderia. La dona no va a caçar però s’encarrega d’alimentar i educar els seus fills i de buscar fruites, herbes i petits animals, i a tenir cura del cultiu de les plantacions.

Uns noms etimològics

Per uns gegants neolítics calien uns noms adients al simbolisme de la seva creació. El Centre d’Estudis Locals va proposar, per ell, un nom fort, potent, amb fonètica de regust prehistòric, i aire masculí: Gorg. La procedència del nom no és altra que la definició d’un toll profund d’un riu, com els del Francolí a l’Espluga, on els humans neolítics es banyaven i pescaven. El gegant simbolitza el riu, que representa la continuïtat de la vida, de la comunitat, el progrés, l’esforç per continuar endavant malgrat els entrebancs. L’home és el riu, el que genera la nova comunitat, crea la vida dins la cova.
Per ella, calia un mot proper, igualment de regust prehistòric: Spluc. La procedència del nom ve del llatí Spelunca, que significa “cova”, i d’aquí va derivar al nom d’Espluga. La denominació Spluc és una transformació del mot, feta especialment per crear el nom de la geganta. Ella representa la cova, lloc de vida dels primers pobladors de la zona, en neixen els infants, dins d’ella es crea la vida, viu la comunitat, s’educa, hi creix. Per això la dona porta el seu fill als braços i porta el tòrax mig destapat, fet que la converteix en una geganta peculiar.

ELS GEGANTS DE SANTA OLIVA

ELS GEGANTS NOUS DE LA PESSIGOLLA   VALLS – Alt Camp–

Un grup de joves de Valls l’any 2007 van voler fundar una colla de Cultura Popular i Tradicional, i així ho van fer.

Anteriorment aquest grup era anomenat ”Colla Gegantera Vallenca”, que ara l’anterior nom és substutuït per Colla Gegantera ”La Pessigolla”. L’any 2009 la colla es va constituïr com a associació juvenil.

Aquest mateix any els membres de la colla van organitzar una setmana plena d’activitats relacionada amb el món de la Cultura Popular, aquesta setmana va ser anomenada ”1a Setmana Cultural”, que es celebra cada dos anys i fins a l’actualitat. Durant aquesta semana la colla organitza la seva pròpia trobada de gegants.

Els nous gegants són de fibra de vidre i resina de polièster i policromats amb pintura a l’oli. En el procés de construcció cal destacar-hi la mà d’obra de diferentes persones: Eudald Ferré (disseny, escultura dels caps i pintura), Jaume Bernabeu (escultura de les mans i de l’Àliga), Sergi Iglesias (fibra de vidre i coreografia), Neus Ferrer (polits), Mª Lluïsa Puig (fibra de vidre), Teresa Pons (pintura de l’Àliga), Cassià Montserrat (espasa), Joan Serramià (corones i arracades), Damaret (perruques), Roger Albert i Àngel Garriga (caballets), Teresa Baz (vestuari) i Roger Borràs (compositor del ball dels gegants). Pere de Lusignan fou rei de Xipre, de Jerusalem i d’Armènia des de 1358 fins a 1369 quan va morir. El seu regnat va ser el més brillant de la dinastia Lusignan i va ser un dels últims reis croats. Prometent una contínua guerra contra els musulmans per a la recuperació de Jerusalem, va reviure l’antiga orde Lusignan de cavalleria anomenada Ordre de l’Espasa. Elionor d’Aragó, fou reina de Xipre i senyora de Valls, ciutat on hi va viure entre el 1382 i el 1388. Però la seva estança a la ciutat no va ser gens tranquil·la. A l’any 1383, van esclatar les revoltes populars contra la reina per l’anomenat Conflicte del vi. La reina Elionor per compensar va regalar a la ciutat de Valls: el carrer de la Cort, l’Àliga, el reliquiari de Santa Úrsula, la faixa de l’escut de Valls, l’Espina Santa i la Torratxa.

ELS GEGANTS EL BRUT I LA BRUTA DE TORÀ –La Segarra–

La Festa de la Llordera

La història de la festa del Brut i la Bruta té el seu origen en l’antiga festa de la Llordera, una celebració popular de Torà, que es duia a terme el dia de Dijous Gras, anomenat també Llarder o Llorder, d’on li ve el nom. Aquesta antiga celebració està documentada, al menys, des de mitjans del segle XVIII. Després de la seva desaparició, degut a la Guerra Civil de 1936 i posterior Franquisme, es recuperà el 1990.

Antigament, en el dia de Dijous Llorder, pels carrers i places de Torà, passaven les comparses de la Llordera. La primera comparsa era la del Bonic i la Bonica, dos donzells de posat seriós i vestits amb bones robes. Com a contrapunt, trobaven el Brut i la Bruta, dos donzells que anaven pengi’m penja’m i vestits de calderer i filadora.

El Bonic i la Bonica, al arribar als punts principals de la vila, dansaven d’una forma acurada al so d’un violí. Mentrestant, el Brut i la Bruta, els hi feien la guitza i ballaven de qualsevol manera al seu voltant. Durant el ball, altres joves vestits de festa, passaven porta per porta demanant viandes, que eren entregades a un cinquè personatge, la Lloca. Aquest era un noi que anava a lloms d’una mula amb alforges. Aquelles cases que no volien donar res sense raó aparent, eren marcades amb una creu de cendra a la porta, com a escarni públic.

Per acabar, com no pot ser de cap altra manera, en qualsevol festa que s’apreciï, s’organitzava un gran àpat popular amb tot allò que s’havia recol·lectat.

Aquesta festa va quedar, en un primer moment, paralitzada degut a les guerres Carlines i finalment va deixar de celebrar-se amb l’esclat de la Guerra Civil i posterior dictadura.

Recuperació

No serà fins l’any 1990, que un grup de joves toranesos, iniciarà la recuperació definitiva de la festa. Una de les primeres coses que es decidí, va ser el canvi de data del dijous llarder, al cap de setmana anterior al carnaval oficial.

El motiu pel qual no es decidí celebrar el carnaval en la data oficial va ser la proximitat amb Solsona on ja, en aquest moment, s’hi celebrava un carnaval totalment consolidat.

També es produí un canvi de nom de Festa de la Llordera a la Festa del Brut i la Bruta, utilitzant només el nom de Festa de la Llordera com a afegitó. Aquest canvi es va fer per donar un to més desenfadat tot seguint la tònica dels carnavals moderns.

Al 1991 es van recuperar els cinc personatges que, a diferència de la festa original, seran representats tant per nois com per noies. Les comparses ja no tindran com a objectiu la recollida de menjar porta a porta. El Bonic i la Bonica seguiran ballant a les diferents places del poble i el Brut i la Bruta faran mofa del seu ball. La Lloca passarà a ser un element simbòlic que seguirà la comitiva dalt del ruc però ja sense la funció de guardar el menjar recol·lectat.

També seguiran els nois vestits de gala. En un primer moment es dividiran en dos grups. Per una banda, trobàvem les noies de negre, un grup de noies joves del poble vestides amb americana negra i barret de copa. Aquestes tenien la funció d’obrir pas durant el seguici i crear l’espai per dur a terme les danses. Per una altra banda, trobàvem un segon grup que anava disfressat en comitiva. Aquests es movien entre el públic donant algun detall i demanant la voluntat a canvi. Aquest segon grup va acabar desapareixent.

A partir del 1994 s’introdueixen els gegants de mans lliures a la festa, amb la creació del Brut. A aquest primer gegant el seguiran la Bruta (1995), el Bonic (1996), la Bonica (1997), el Brau Constantí (1998) com a símbol del poble, el Sargentet (2002) i el Brutet (2012).

La festa actual

La festa del Brut i la Bruta actual, arrenca amb el pregó precedit per una trabucada de gala com a crida. En el pregó es fa mofa dels temes locals i d’actualitat. Un cop acabat, el Bonic i la Bonica inicien el seguici amb un primer ball de gala al so dels violins i sense la intervenció burleta del Brut i la Bruta.

Tot seguit, es fan els balls propis de cada gegant, iniciant així la rua pels carrers i parant a cada plaça per fer el ball pla de Torà.

Al finalitzar la rua, es duu a terme una botifarrada popular amb entrepans de botifarra negre.

El Brut fou el primer gegant que es va presentar a la vila de Torà, el primer gegant de l’associació del Brut i la Bruta. Es presentaba l’any 1994 representant el personatge històric de la festa de la Llordera, el Brut. Aquest gegant es la imatge caricaturesca d’en Pep de Cal Jovans, vilatà que participà a la festa des dels seus inicis. En Pep ens deixà l’estiu del 2004. Aquest gegant a sofert alguna modificació, va ser estrenat amb una gorra, on passat el primer carnaval fou substituït pel barret que porta actualment. Aquest element té ballet propi juntament amb la Bruta, el Bonic i la Bonica.

La Bruta es presentava l’any 1995, un any després de la presentació del Brut. Es presentava com a parella del Brut.
Ja que com diu la historia de la festa de la Llordera, al Brut l’acompanyava una altra persona no definida en el seu sexe, però si que anava vestida de dona, igualment bruta, amb roba espellingada, una caputxa lligada al cap i amb una filosa de cànem a les mans.
El gegant va ser fet a semblança de la Maria de Cal Sala. Aquest element té ballet propi juntament amb el Brut, el Bonic i la Bonica.

LA CUCAFERA DE MONTBLANC (Conca de Barberà)

La Cucafera de Montblanc o Cuca (com apareix en la documentació medieval) se suposa l’element de bestiari festiu català més antic conegut. La primera referència documental de la Cucafera montblanquina es remunta a l’any 1381, quan fou llogada per la ciutat de Tarragona per a participar en la desfilada de benvinguda que la ciutat oferí a la visita d’una il·lustre dama del moment.

Anys més tard, el 1383 quan el rei Pere el Cerimoniós i la seva esposa Sibil·la de Fortià feren entrada a la ciutat de Tarragona, de nou la Cuca de Montblanc participà en els actes organitzats per a tal ocasió.

El seu origen, com el de la majoria d’elements de bestiari festiu, s’ha de remuntar a les celebracions del Corpus d’època medieval. Conjuntament amb el Drac o els Diables constitueixen la part més fosca dels entremesos, vinculant-se directament amb l’infern o les forces del mal. La Cucafera catalana s’emparenta, alhora, amb altres elements com la Tarasca de la tradició occitana: una espècie de tortuga amb closca, cap de cocodril, coll extensible i mandíbules mòbils que en espetegar atemoreixen la canalla.

El setembre de 2016 i en el marc de les Festes de la Serra de Montblanc, s’ha recuperat la Cucafera, integrant-se de ple dins del Seguici Popular montblanquí.

L’Associació Cultural Cucafera de Montblanc es funda el juny del 2016 per a fer-se càrrec del nou element del bestiari festiu montblanquí i esdevenir els seus portadors. Un grup de joves amb empenta i moltes ganes de fer ballar la Cucafera.

ELS GEGANTS INDIANS DE LLORET DE MAR –La Selva–

• Compartir