La sectorial d’Administració pública de l’ANC i la Intersindical-CSC organitzen una assemblea oberta adreçada als treballadors i treballadores públics
El proper dilluns 10 de juliol, a les 19h, la Intersindical-CSC i la sectorial d’Administració pública de l’ANC organitzaran una assemblea oberta amb l’objectiu d’informar al col·lectiu de treballadors públics catalans de les possibles actuacions que l’estat podria emprendre contra ells. Les dues organitzacions van començar una campanya conjunta als centres de treball públic a principis d’any i han celebrat més de trenta xerrades informatives.
Amb aquesta assemblea es vol fer un pas més, sortir dels centres de treball per explicar també al conjunt de la societat com des del món de la funció pública es pot donar suport al procés polític encetat pel nostre poble. A l’assemblea oberta es donarà informació sobre com el col·lectiu de treballadors públics es pot autoprotegir de les accions de l’estat i es donarà el tret de sortida a la segona fase de la campanya #jomhiapunto. Aquesta assemblea servirà per començar a generar un coixí de solidaritat entre els treballadors públics i també entre els treballadors públics i el conjunt de la societat.
Aquesta assemblea també vol donar una resposta a la política inquisitorial que ahir va encetar l’estat espanyol contra els treballadors públics. Fins ahir, la dinàmica repressiva s’havia centrat en representats electes però ahir la Guàrdia Civil va prendre declaració a cinc treballadors públics. Segons el vicesecretari general del sindicat, Sergi Perelló, “és inadmissible que l’estat intenti evitar el dret a l’autodeterminació del nostre poble intentant atemorir els treballadors públics. Davant d’aquests fets, nosaltres redoblarem els esforços i la solidaritat amb tots els treballadors públics”.
Auditori – Centre Cívic Cotxeres de Sants
Qui som…
La CSC som…
Sindicat català, independentista i de classe
La Intersindical-Confederació Sindical Catalana (Intersindical-CSC) és un sindicat nacional i de classe (agrupa treballadors/es de tots els sectors productius). La condició de nacional fa que no estigui lligada, per tant, a cap sindicat estatal. Per a la Intersindical-CSC és bàsic que els Països Catalans siguin reconeguts no només de fet, sinó també de dret, com a marc normal de relacions laborals i que aquestes (convenis, lleis, pactes laborals, formació, seguretat social…) es decideixin i negociïn el més a prop possible del treballador, als Països Catalans, i no a Madrid o París.
La primera força d’obediència nacional
La Intersindical-CSC és actualment la primera força sindical d’obediència nacional, i agrupa afiliats/des i delegats/des sindicals d’arreu del territori i de diferents sectors, obtenint especial incidència a comarques com el Vallès Occidental, el Vallès Oriental, La Garrotxa, El Maresme, La Selva o El Garraf, i a sectors com ensenyament, aigües, banca, metall, administracions públiques, químiques, universitats, assegurances…
El model sindical
La Intersindical-CSC es declara com un sindicat laic, independent, democràtic i participatiu. Impulsa un model sindical que dóna una importància trascendental a les seccions sindicals (els afiliats del sindicat a l’empresa) per a que s’organitzin i tinguin plena autonomia i decisió dins l’àmbit de la seva empresa, doncs ells són els qui millor coneixen el seu lloc de feina.
Els altres sindicats
La Intersindical-CSC manté relacions d’intercanvi i de col·laboració mútua amb els bascos ELA i LAB, el gallec CIG, el sard CSS o el cors STC.
A nivell mundial la Intersindical-CSC forma part del Comitè Executiu de la Plataforma de Sindicats de Classe de Nacions Sense Estat (PSCNSE) i és membre de la Federació Sindical Mundial. En el camp de la cooperació internacional, la Intersindical-CSC desenvolupa projectes amb sindicats colombians (Fensuagro i Sintraunal), equatorians (Fenocin) i bolivians (CSUTCB).
Per la defensa dels teus drets
Els serveis sindicals que t’oferim
- Atenció a l’afiliació i delegats/des amb visites i tramesa de publicacions
- Informació laboral i sindical: convenis, prestacions, seguretat social, prevenció de riscos…
- Assistència lletrada i defensa davant els conflictes laborals i administratius
- Representació en la negociació col•lectiva per a defensar els interessos de l’afiliació i millorar les condicions laborals
- Cursos de reciclatge de formació professional
- Formació als nostres representants sindicals
- Assessorament fiscal en conflictes col•lectius o individuals
- Punt d’informació laboral juvenil
- Suport a la dona
- Atenció als nounvinguts/des
Per una altra manera de fer sindicalisme
Vivim un moment de crisi del sindicalisme, ancorat als vells models industrials i monopolitzat per maquinàries gestores de béns públics, més preocupades d’assegurar-se la seva supervivència i pactar rebaixes quan cal amb els govern de torn, que en treballar sindicalment com a organitzacions de i per als treballadors catalans/es. Però el sindicalisme segueix sent necessari i hem de saber trobar la resposta adequada i contundent a les creixents desigualtats en les condicions de treball, la precarització, la marginació, l’alta sinistralitat, l’atur, la indefensió o la sobreexplotació. Per la Intersindical-CSC un element clau és la importància de les seccions sindicals, un element de participació, debat i pressió de l’afiliació al centre laboral important que pot garantir que els mecanismes de representació funcionin. Apostem a fons per donar també una dimensió més social al sindicalisme, implicant-lo en la defensa del territori, de la llengua i dels drets dels col•lectius socials més precaritzats dels Països Catalans.
Per un espai laboral català
La Intersindical-CSC reivindica un marc propi de relacions laborals com a sindicat de país. Un espai laboral basat en dos principis: El de proximitat, adequant normatives i institucions a la nostra societat, i el d’identitat com a element clau del nostre espai socio-econòmic.
Així, reivindiquem i promovem:
- Competències legislatives en pensions, salari mínim o calendari laboral
- Competències plenes en ocupació, formació i immigració
- Un sistema català de Seguretat Social amb caixa pròpia
- L’adequació dels marcs de negociació col•lectiva al nostre àmbit territorial
- Canviar el sistema fiscal que perpetua un espoli social contrari als intressos col.lectius
- Uns serveis públics de qualitat com a vertebradors d’aquest espai
Aquesta ha de ser la nostra aportació, actuant localment per incidir globalment. Perquè només així és possible un mon de pobles lliures i dels treballadors/es.
Afilia´t
Declaració de principis
1. Entenem el sindicalisme com una acció conjunta i organitzada, democràtica, lliure i autònoma, al servei dels treballadors i treballadores per a la defensa dels drets laborals, socioeconòmics i nacionals; dirigida, doncs, a la transformació de l’actual estructura social en una altra més justa, lliure i solidària.
2. Fonamentem la nostra acció sindical en una concepció de la persona com a motor, protagonista i fi de l’acció econòmica i de la vida social.
3. Lluitem per eliminar tota situació d’opressió d’uns individus i/o col·lectius sobre d’altres i per aconseguir una estructura socioeconòmica que permeti el ple desenvolupament de les persones i l’assoliment de respostes adequades a les seves justes necessitats.
4. Propugnem una autèntica democràcia social i econòmica en què els interessos col·lectius estiguin per damunt de qualsevol minoria privilegiada i en la qual els treballadors i treballadores tinguin una major participació en les decisions socioeconòmiques, tant a nivell d’empresa com a nivell general. Considerem el sindicat com un instrument de lluita contra els abusos de poder i la vaga com una de les armes necessàries.
5. Entenem la llibertat d’associació com la possibilitat jurídica i efectiva de fundar associacions i adherir-s’hi lliurement; defensem la diversitat, creiem en el diàleg i en la decisió de la majoria, tot respectant la minoria.
6. Propugnem la unitat d’acció entre els diferents sindicats per millorar la defensa dels interessos col·lectius dels treballadors i treballadores i treballem, al mateix temps, per a la consolidació de la Intersindical-Confederació Sindical de Catalunya com a central sindical catalana, necessària per als treballadors i treballadores del nostre país.
7. Afirmem el dret de Catalunya, com a part integrant dels Països Catalans, a l’autodeterminació i la vinculació de l’alliberament nacional en la transformació social.
8. Refermem el nostre compromís de treballar perquè la llengua catalana, que és la pròpia de la nostra nació, assoleixi la normalització en tots els àmbits, però especialment en el professional i laboral, i que ha de ser objecte de protecció i promoció enfront de tota imposició aliena.
9. Reclamem la protecció del medi ambient davant de les agressions de què és objecte.
10. Afirmem la nostra absoluta independència de qualsevol grup de pressió de tipus social, econòmic, polític, cultural i religiós.
11. Admetem tots els treballadors i treballadores sense discriminació per motius de raça, religió, sexe o ideologia.
12. Rebutgem l’enfrontament entre pobles, així com l’opressió i el domini d’un poble sobre un altre.
13. Treballem per a l’enfortiment de la societat civil enfront de l’omnipresència de l’administració pública i exigim d’aquesta que faciliti mitjans legals i econòmics perquè la societat civil pugui desenvolupar-se.
14. Refermem el nostre compromís de treballar solidàriament amb tots els treballadors i treballadores i sindicats de les altre nacions i pobles d’arreu del món, perquè només amb la solidaritat assolirem els nostres objectius.
15. Treballem i participem en el camí de la construcció d’una Europa de pobles lliures i solidària, en què la força dels treballadors i treballadores transformi les actuals estructures dels estats, i afirmem la voluntat de participar en la vertebració d’un sindicalisme europeu
Història
1958
Fundació de la Solidaritat d’Obrers de Catalunya (SOC)
Es forma en ple franquisme a partir de dos nuclis bàsics, per un costat treballadors i treballadores procedents del catalanisme polític (bàsicament d’Unió Democràtica de Catalunya) i per l’altra els que venen de camps que giren entorn moviments catòlics tipus JOC i HOAC o provinents de l’anarcosindicalisme.
En els primers anys funciona com a SOCC Solidaritat d’Obrers Cristians de Catalunya però posteriorment ja esdevé SOC, establint el seu caràcter laic.
1980
Fundació de la Confederació Sindical dels Treballadors de Catalunya (CSTC)
Formada a partir de l’acord aconseguit entre SOC i els Col·lectius de Treballadors pel Sindicat de Catalunya (CCTT), organització sindical de caire nacionalista molt vinculada al PSAN (Partit Socialista d’Alliberament Nacional).
De l’any 1980 al 1983 la CSTC funciona amb una comissió gestora. L’any 83, any de constitució oficial de la Confederació, es crea també la Fundació Layret, per donar suport a la CSTC. Durant el període constituent s’uneixen a la CSTC diferents sindicats i col·lectius:744
SAT: Sindicat Autònom de Treballadors de Cassà de la Selva.
SOFIS: Sindicat Obrer de la Fusta i el Suro.
APPF: Associació Professional de Pompes Fúnebres.
SICO: Sindicat Independent de la Comarca d’Osona.
STG: Sindicat de Treballadors de la Garrotxa.
SUTA: Sindicat Unitari de Treballadors d’Autoescoles.
1986
Fundació de la Confederació Sindical de Catalunya (CSC)
Es crea fruit de l’acord entre la CSTC i el Sindicat de Quadres de Catalunya (SQC), que permetia a través de la inicial penetració en el sector de “quadres i tècnics” esdevenir un sindicat de classe. L’acord, signat la tardor del 86, permet presentar-se sota les sigles de CSC a les eleccions sindicals d’aquell any. L’1 i el 2 de maig de 1987 es fa el Congrés Constituent de la CSC. Durant aquest procés entre la creació de la CSC i el seu congrés consitutent s’hi van afegir els següents sindicats:
RADIUM: Sindicat de Contramaestres del Tèxtil.
SECPVE: Sindicat d’Empleats de la Caixa de Pensions per a la Vellesa i l’Estalvi.
Processos de disgregació de la CSC:
1987: Durant el procés de la CSTC de l’abril, abans de crear oficialment la CSC, es produeix una petita fuga que es concreta més tard amb la formació de la COS (Coordinadora Obrera Sindical).
1988: Entre els mesos de frebrer i maig el sector provinent de la CSTC trenca amb el sector del SQC, als que s’hi afegiren el Sindicat d’Estalvi de Catalunya (SEC), Radium i SECPVE.
1989: El mes de febrer, amb tot un procés anterior i posterior, es produeix un intent, reeixit en part, de dur tot el que resta de la CSC a CCOO.
1990: El congrés de la CSC a Vic tanca tot el procés disgregacionista, estabilitza la situació i permet refer la Confederació en base a la ponencia Continuem.
1990
Fundació de la Intersindical-Confederació Sindical de Catalunya (I-CSC)
El mes d’octubre es legalitza la Intersindical i a les eleccions sindicals d’aquell any la presentació es fa com a Intersindical-CSC.
1993
Congrés Constituent de la Intersindical-CSC
Es va fer els dies 13 i 14 de novembre a Tarragona.
Des de l’any 90 al 93 es van afegir a la Intersindical-CSC diferents sindicats de branca i empresa que avui conformen l’actual I-CSC sota un model organitzatiu confederal però sense perdre el referent de classe.
1998
II Congrés Confederal de la Intersindical-CSC
Amb el lema Vers el sindicalisme català i independent del 2000 es fa a l’hotel Alimara de Barcelona el II Congrés de la I-CSC el 25 d’abril d’aquell any que implica una profunda renovació generacional del sindicat i un enfortiment dels principis sindicals i nacionals de l’organització.
Al novembre del 1998, aprofitant el 40è aniversari del sindicat, es recull i agrupa a través de la Fundació Layret l’arxiu del SOC, la CSTC i la CSC i es cedeix a l’Arxiu Nacional de Catalunya.
2000
Un congrés extraordinari al mes de juny modifica i ajusta els estatuts i renova els càrrecs del secretariat confederal.
2004
III Congrés Confederal de la Intersindical-CSC
Amb el lema Continuem avançant, la força del sindicat nacional , es fa a l’hotel Alimara de Barcelona el III Congrés Confederal de la I-CSC el 20 de novembre que significa la consolidació del projecte sindical encetat en l’anterior congrés. L’increment del nombre de delegats i l’expansió sectorial i territorial de la confederació certifiquen la voluntat de que la Intersindical-CSC el sindicat nacional i de classe de referència dels Països Catalans.
D’altra banda, al Congrés també s’hi aprova la postura contrària de la confederació al referèndum de ratificació del tractat anomenat ‘Constitució europea’ el febrer del 2005, per la manca de drets en els àmbits laboral, social, democràtic i nacional del text.
2008
Congrés Extraordinari de la Intersindical-CSC
El 24 d’octubre es renoven els Estatuts de la Intersindcal-CSC, en un canvi que suposa abandonar la fórmula organitzativa de confederació de sindicats per esdevenir un sol sindicat estructurat en Federacions Professionals, Unions Territorials i Espai Jove. En els següents mesos, els antics sindicats integrants van anar realitzant les seves respectives assemblees de dissolució, per tal de constituir-se en Federació Professional. De la mateixa manera, el nou text reafirma el compromís de la Intersindical-CSC amb la transformació social, l’emancipació nacional dels Països Catalans i la solidaritat internacionalista.
IV Congrés Confederal de la Intersindical-CSC
Amb el lema “Construïm el futur: treball, país, sindicat”, el 21 de desembre té lloc el IV Congrés Confederal de la Intersindical-CSC, en el qual es consolida el canvi de model sindical aprovat dos mesos abans amb els nous Estatuts i es posen les bases per iniciar un procés de creixement i major arrelament arreu del país. De la mateixa manera, s’hi aproven diverses resolucions de pes, entre les que en destaca una crida a donar suport a la vaga general com a forma de lluita vers una crisi econòmica que, des de patronals i governs, volen fer pagar a les classes treballadores. De la mateixa manera, s’hi aprova sol·licitar l’adhesió formal a la Federació Sindical Mundial (FSM), la segona confederació internacional de sindicats, una sol·licitud que va ser acceptada uns mesos després. Des de llavors, la Intersindical-CSC és membre de ple dret de la FSM.
2013
V Congrés Nacional
Sota el lema “SOM: Sindicalització, Organització, Mobilització” el 6 d’abril se celebra el V Congrés nacional del sindicat essent Carles Sastre escollit nou Secretari general. Aprofundint en el model sindicat impulsat al IV Congrés, es presenten dues ponències , acció sindical i una altra d’organització, que són aprovades amb un ampli suport dels i les delegades. Es fa una aposta per enfortir el perfil independentista del sindicat, implementar metodologies de treball adaptades a l’escenari polític i social. Pel que fa a la ponència d’acció sindical, s’emfatitza el compromís de bastir des dels centres de treball una alternativa sindical “des de la constatació que la lògica del pactisme s’ha esgotat” i “contestant l’actual hegemonia social” mitjançant l’acumulació de forces.
El congrés aprova una resolució en favor dels serveis públics i una altra demanant que l’estat propi es fonamenti en “la igualtat, la solidaritat i la participació de les classes populars en la pressa de decisions” i apostant per sotmetre a referèndums la integració de l’estat català “en estaments supranacionals”, com ara la UE o l’OTAN. Així mateix, es dóna per obsoleta la demanda d’un Marc català de Relacions Laborals, tan esgotada com el marc autonòmic considerant la independència nacional com a única oportunitat per a “reconquerir drets laborals i socials i obtenir-ne de nous en el marc del nou estat català”.
http://www.totagenda.cat/politica/crida-participar-lacte-referendum-democracia-diumenge-11-barcelona-barcelones/
http://www.totagenda.cat/politica/6f-jutgen-tots/
