Com crear tensió? (dramàtica i antidramàtica), Curs avançat de dramatúrgia. Es pot escriure teatre de moltes maneres, però no sense tensió. Ara bé, com construïm aquesta tensió? A més què tensa i què destensa una obra? Com valorar la qualitat del que s’ha escrit en termes objectivables com la tensió?

Tradicionalment, la base de la tensió és un conflicte derivat d’una situació –cosa que històricament s’ha anomenat “tensió dramàtica”–. Però amb l’arribada de les avantguardes del segle XX, de les innovacions postdramàtiques i d’altres noves formes de narrativa del S. XXI. Les autores i els autors han desenvolupat altres tensions formals –que podríem qualificar de “tensions antidramàtiques”– que tenen més a veure amb recursos estètics que amb el maneig clàssic del conflicte. En el fons, el problema de la tensió té a veure amb el tipus d’empatia que s’estableix amb l’espectador.

Al llarg d’aquest curs estudiarem, en primer lloc, com construir tensió dramàtica de manera clàssica i, tot seguit, com substituir una empatia emocional provocada amb l’objectiu de posar-te en el lloc del personatge per formes d’empatia més vinculades a experiències properes a la recepció de la música o a la interpretació dels somnis, entre moltes altres possibilitats. A través d’exercicis d’escriptura conduïda i de lectures, en aquest taller pràctic i teòric alhora, explorarem un ventall d’eines que comprenen tant les “tensions dramàtiques” com les “tensions antidramàtiques”. Tot i semblar un plantejament teòric, les eines s’aniran adquirint a posteriori de la praxi, en la mesura en què puguin ser experimentades empíricament i digerides. Al cap i a la fi, no es tracta de saber com s’escriu, sinó d’escriure.